Benvingudes i benvinguts a la lli�� inaugural que obre oficialment el curs 2021-2022.
Obertura que fem amb una especial satisfacci� perqu�, despr�s de molts mesos de restriccions, aquest nou curs acad�mic l'iniciem amb la nova normalitat.
�s un dia, per tant, d'alegria personal i institucional que ens permet intuir que ser� possible retrobar-nos m�s ass�duament, tant a les cerim�nies de graduaci� previstes com en la culminaci� de les activitats de commemoraci� del vint-i-cinqu� aniversari de la UOC.
25 anys d'un projecte que, des de Barcelona, es projecta al m�n, amb la tecnologia com a aliada. Aliada avui en aquest format h�brid que ens facilita saludar a una comunitat UOC present a 142 pa�sos del m�n. Una tecnologia aliada des de fa 25 anys, quan vam ser la primera universitat online del m�n; aliada per als horitzons que han de venir; i, sobretot, aliada al llarg de la pand�mia per superar amb escreix el repte de mantenir en funcionament la doc�ncia, la recerca i la gesti�, amb un enorme esfor� i dedicaci� de totes les persones sense sacrificar l'excel·l�ncia.
Amb tot, aquesta bona feina i l'actual evoluci� positiva de la pand�mia no ens haurien de fer oblidar les seq�eles personals i econ�miques provocades per la COVID-19; ni els sacrificis i el bon capteniment de bona part de la poblaci�. A tots i a totes, la meva estima i reconeixement.
A m�s, la tria d'aquest espai –l'auditori de Can Jaumandreu– ens permet visualitzar la centralitat que tindr� per al futur de la UOC el campus del Poblenou, en un barri tan ic�nic per a la ciutat com el 22@. Presents a Can Jaumandreu des del 2005, gr�cies a la combinaci� d'esfor� econ�mic i log�stic propi i a la complicitat municipal, concentrem en aquests espais tota la recerca i la doc�ncia de la nostra universitat. I, per tant, podrem afavorir tant la interdisciplinarietat de cara endins com la creaci�, la connexi� i la divulgaci� de cara enfora.
Tot aquest potencial de futur basa la seva consist�ncia en la traject�ria acumulada al llarg dels anys. D'aqu� ve la import�ncia de retre comptes sobre all� fet, abans d'encarar nous horitzons.
La lli�� inaugural �s un acte acad�mic, per� tamb� program�tic. A trav�s de la persona escollida, la Universitat es vincula a una traject�ria i comparteix aix� una genealogia i una mirada sobre el m�n.
Avui tindrem l'honor i el privilegi de ser part�cips de les reflexions de la doctora Francesca Bria. D'enriquir-nos amb alg� que, des de posicions rellevants en diferents institucions i pa�sos, ha defensat unes pol�tiques digitals en benefici de la ciutadania i unes tecnologies de la informaci� sintonitzades amb el b� com� i amb un nou humanisme de matriu europea.
No se m'acut un millor punt de partida per orientar la nostra actuaci� com a universitat si volem contribuir a reflexionar sobre el canvi digital i si volem participar en la seva implementaci�. Per aix�, i abans de donar pas a la nostra convidada, voldria referir-me breument, per mitj� de tres parelles de conceptes, al paper que la UOC –com a universitat de mandat p�blic– pot i ha d'exercir en aquest context de transformaci� digital.
El primer duet seria el d'ignor�ncia versus educaci�. I el 'versus' no �s casual. Perqu�, com va escriure Derek Bok, antic rector de la Universitat Harvard: “Si penseu que l'educaci� �s cara, proveu amb la ignor�ncia.” En altres paraules: les partides destinades a formaci� no s�n despesa, sin� inversi�... una de les millors inversions possibles, sobretot si entenem que tan importants s�n l'import i la const�ncia com l'amplitud i la diversitat de l'esfor� educatiu. Perqu� el talent –el nostre objectiu en �ltima inst�ncia– �s una de les riqueses m�s igualit�riament distribu�des.
Evidentment, aix� no �s garantia de res. Com ens recorda l'historiador –tamb� itali�– Carlo Maria Cipolla, tamb� l'estupidesa humana �s una constant: un tret repartit equitativament a tots els sectors i a tots els grups socials. Per� mentre que l'estupidesa no necessita cap esfor� per manifestar-se, el talent s� que ens exigeix un entorn favorable per ser detectat, encoratjat i multiplicat. I no estem en condicions de malbaratar-lo...
En aquest sentit, la formaci� online se'ns apareix com la palanca perfecta per mobilitzar el talent all� on sigui. La tecnologia canvia el paradigma per passar de l'educaci� a dist�ncia a l'educaci� sense dist�ncies. En moments de fort debat sobre els desequilibris territorials interns, la UOC acosta la formaci� superior de qualitat, l'ajusta a les necessitats de cada estudiant i l'est�n al llarg de la seva vida formativa, tot fent realitat el mantra europeu: «no one and no place behind».
La transformaci� digital del sistema educatiu, en el seu conjunt i en tota la seva extensi�, �s avui part de la resposta per assolir un equilibri territorial present i futur. Un equilibri territorial que incorpori el talent de les zones rurals o despla�ades respecte dels grans centres econ�mics, generant aliances c�mplices per a la transformaci� i capacitaci� de la seva poblaci�, vertebrant i respectant les m�ltiples realitats existents, i captant i creant noves oportunitats que enriqueixen el seu teixit econ�mic i cultural. Ras i curt: ens permet conrear el talent amb abast global.
El segon binomi conceptual �s el de voluntarisme versus realisme. Perqu�, m�s enll� de la resposta emocional i humanament comprensible del “tot anir� b�”, els unicorns i els arcs de Sant Mart�, cal tractar la ciutadania de forma adulta. Sense caure en la fatalitat paralitzadora, com a dones i homes de ci�ncia que som tenim un paper rellevant a l'hora d'ajudar a entendre la complexitat del m�n, de combatre les fake news, de facilitar aportacions rellevants per a les solucions de futur i de dotar les actuacions de la nostra societat de consist�ncia i coher�ncia.
Ho expressava amb contund�ncia recentment la divulgadora cient�fica Elisabeth Kolbert, en recordar que tan su�cida �s negar el canvi clim�tic com tancar els ulls a alguns dels seus efectes ja inevitables. La realitat �s complexa... per� �s precisament en la complexitat on la universitat –si es deslliura dels abismes de la fatalitat i el voluntarisme– pot ser �til socialment.
En aquest sentit, cal entendre les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� com canals �tils a trav�s dels quals podem obrir vies de di�leg amb la societat que ens acull, actuant com a nodes per tal de generar, compartir, difondre i multiplicar el coneixement: el bon coneixement.
Precisament per garantir la m�xima circulaci�, ens hem dotat d'un Pla de coneixement obert que ens sincronitza amb iniciatives compartides com la Setmana Internacional de l'Acc�s Obert que s'est� celebrant just aquests dies.
I el tercer i darrer binomi: igualtat versus desigualtat. La digitalitzaci� pot fer una falsa sensaci� d'equitat i, en canvi, crear o incrementar les fractures socials, econ�miques i tecnol�giques existents. D'aqu� ve la import�ncia de capacitar digitalment la ciutadania, tot incorporant la formaci� en aquest �mbit com un aprenentatge transversal.
Nom�s gr�cies a una formaci� adient, la ciutadania podr� treure partit de les oportunitats generades per la transformaci� digital; podr� intervenir en la vida social, pol�tica i cultural del seu entorn, i podr� dotar-se de les habilitats imprescindibles per defensar els seus drets i exercir els seus deures.
I aqu�, novament, el sistema educatiu en general –i una universitat com la nostra en particular– tenim molt a dir i molt a fer.
Necessitem considerar ja internet com un dret ciutad� b�sic, tan imprescindible com disposar d'un acc�s a la xarxa de qualitat, assequible, de car�cter neutre i en igualtat de condicions. La pand�mia ha accentuat la centralitat de la tecnologia en les nostres vides, fins al punt que cap �mbit ja li �s ali�... ni els que vindran.
Perqu� digitalitzar no significa incorporar l'adjectiu smart aleat�riament, ni fer all� que ja f�iem per� retransm�s en streaming, ni envoltar-nos de ginys electr�nics... sin� fer all� que fins ara no f�iem o no pod�em fer. Ser digital �s una actitud, una forma de fer, m�s enll� de la tecnologia. Crear nous llenguatges i noves formes de fer, aportar nous processos i noves creacions, amb conseq��ncies imparables tant en el sistema productiu com en la nostra estricta quotidianitat.
Aquests tres binomis que acabem de repassar –ignor�ncia versus educaci�, voluntarisme versus realisme, i igualtat versus desigualtat– ens marquen possibles actuacions a fer, per�, si no van acompanyades de la imprescindible complicitat institucional, la seva efectivitat sempre ser� redu�da i limitada. I �s que, com diu la doctora Bria: ens cal “re-polititzar” la tecnologia, perqu� “la tecnologia no �s un proc�s de progr�s lineal. Per aix� �s crucial que sigui modelada per la societat”.
Perqu� la promoci� del talent, del realisme i de la igualtat, enfront de la ignor�ncia, el voluntarisme i la desigualtat, dep�n –i molt– de les pol�tiques p�bliques. Pol�tiques no basades en les conjuntures, sin� en estrat�gies consolidades, en projectes de pa�s i d'universitat que apostin per mapes estables.
I per situar-nos en aquests mapes del dem�, ning� millor que la doctora Francesca Bria.
Josep A. Planell
Rector de la UOC