Reptes i oportunitats de la universitat en un context global, per Jaume Pag�s
Quin �s el futur de la universitat?
«En el moment en el qual entrem, que �s el de la societat del coneixement o de la informaci�, el coneixement i la informaci� passen a ser molt importants. Molt. Tothom n’est� conven�ut, d’aix�. I aleshores, �s clar, el sistema que �s dissenyat per a generar i per a transmetre aquest coneixement viu m�s pressi�. I qu� pot passar? Nom�s hi ha dues sortides: que sigui capa� de donar resposta o que no en sigui capa�.»
«Jo penso que el sistema educatiu, sobretot el sistema d’ensenyament superior, en aquests moments viu en una enorme tensi� que no disminuir� en un futur immediat sin� que incrementar�; l’obligar� a adaptar-se i canviar per a marcar una mica el futur d’una societat que ja �s molt diferent de la de, no fa cent anys, sin� vint anys.»
«Si �s capa� de donar resposta t� un futur, jo diria, extraordinari perqu� sempre l’ha tingut, per� ara m�s perqu� el tema propi –el hardcore, el nucli dur del m�n universitari– passa a ser al primer nivell d’import�ncia per al futur de la nostra societat i tothom ho reconeix. Per aix�, qui sigui capa� de fer-ho, i fer-ho b�, t� un futur molt clar i extraordinari.»
«Si no �s capa� de fer-ho b�, tamb� corre el risc que, com que �s important –si no ho fos no passaria res, per� s� que �s important– no se li pot permetre que no ho faci b� i que no doni resposta i, per aix�, qu� pot passar? Simplement que sigui substitu�t.»
«Avui dia hi ha entitats amb poder econ�mic suficient que tiren pel dret i creen els seus propis centres educatius i aix� no deixa de ser un element de substituci� d’un model per un altre: uns centres que anomenem universitats corporatives, que n’hi ha, i que van experimentant al costat del sistema tradicional amb voluntat d’ocupar un espai, i si ho fan �s perqu� pensen que l’altre no est� al nivell o no d�na resposta a les necessitats que s’han de cobrir.»
«Aquest �s un repte extraordinari per a les institucions d’ensenyament superior, que, a m�s a m�s, tenen una in�rcia molt gran i canviar els costa perqu� fa tants anys que duren que, tot i que han anat canviant, ho fan a un ritme relativament lent. Un ritme al qual estan acostumats a canviar que no s� si �s suficient per a les exig�ncies de futur de la nostra societat. I es corre el risc d’una certa substituci�.»